Este post se refiere a versiones de eclipse anteriores a la 3.2, si deseas
cambiar la máquina virtual de java para la versión 3.4.x
haz clic aquí.
Posteo aquí una ayuda rápida para aquellos que necesiten cambiar / añadir su máquina virtual preferida a Eclipse. Por defecto Eclipse (en Linux al menos..) no viene bien configurado (normalmente pasa con Java6) para cargar la máquina virtual Java de Sun y si no lo configuramos no deja de dar errores extraños (pero carga la aplicación igualmente).
Para arreglarlo es tan sencillo como editar el fichero “java_home” que se encuentra en la carpeta /etc/eclipse añadiendo la ubicación de la máquina virtual que queramos por defecto (en mi caso /usr/lib/jvm/java-6-sun-1.6.0.10/) en la primera línea (para evitar que cargue máquinas virtuales que no tengamos instaladas..):
user@host:~$ sudo nano /etc/eclipse/java_home
# This file determines the search order the Eclipse Platform uses to find a
# compatible JAVA_HOME. This setting may be overridden on a per-user basis by
# altering the JAVA_HOME setting in ~/.eclipse/eclipserc.
#/usr/lib/jvm/java-7-icedtea
######## LÍNEA INSERTADA ########
/usr/lib/jvm/java-6-sun-1.6.0.10/
#################################
/usr/lib/jvm/java-gcj
/usr/lib/kaffe/pthreads
# Como he dicho no está bien añadido (para Java 6), pues como vemos en las dos
# siguientes líneas sí aparece, pero evidentemente no funciona
/usr/lib/jvm/java-6-sun
/usr/lib/jvm/java-1.5.0-sun
/usr/lib/j2se/1.5
/usr/lib/j2se/1.4
/usr/lib/j2sdk1.5-ibm
/usr/lib/j2sdk1.4-ibm
/usr/lib/j2sdk1.6-sun
/usr/lib/j2sdk1.5-sun
/usr/lib/j2sdk1.4-sun
¡Y listo! Reiniciamos Eclipse y debería empezar a funcionar correctamente ^^
Hoy me he encontrado con un problema que me ha llevado de cabeza un buen rato. Era una tontería, pero desde luego no era nada lógico.
Recientemente instalé un disco duro de 1TB y al configurar fstab lo hice utilizando la ruta a los dispositivos (tipo “/dev/sdd1” y similares).
Tras llevar mi ordenador unos días sin apagarse, hoy lo he actualizado y al reiniciar me había cambiado los destinos de los discos duros. Es decir, sde ha pasado a ser sdc, sdc a ser sdd… y así con varios de ellos (desde luego, no lo encuentro nada lógico :S )
La solución ha sido reemplazar estas rutas por “UUID”. Para averiguar dicho identificador debéis hacer lo siguiente:
1
user@user:~$ ls -l /dev/disk/by-uuid/
Esto nos mostrará nuestra tabla de particiones pero con el identificador de cada partición, algo similar a esto:
Este post está creado con la intención de ayudaros a averiguar las UUID de vuestros discos duros, si queréis más información sobre cómo configurar fstab podéis consultar cualquiera de estos enlaces:
Som uns quants els que estem arreplegats en aquest blog i, espero, poc a poc anirem escrivint tot allò que creiem útil de compartir.
Jo probablement em dediqui a explicar més coses relacionades amb programació web que amb cap altra cosa i per aquest motiu començo el blog amb una feina tant senzilla com és la d’instalar un servidor amb ubuntu.
Escullo ubuntu perquè no sóc pas administrador, sinó usuari i m’agrada la facilitat d’ús d’aquest sistema operatiu.
Com que és versió servidor no té entorn gràfic, per tant pots fer servir qualsevol cpu que tinguis tirada per casa (aquell pentium II que encara deus guardar a l’armari ;) ).
És important que tingueu l’ordinador connectat a internet (amb cable)!!!!
A la selecció d’idioma us aconsello que empreu anglès, ja que si mai teniu cap problema la major part dels errors els trobareu en anglès per internet molt abans que en català o en castellà. A més avui dia el traductor de google no va gens malament (per aquells que tingueu problemes amb l’idioma).
Selecció d'idioma
Un cop iniciat el programa d’instal·lació ens tornarà a demanar l’idioma (si abans us havíeu equivocat ara podeu rectificar). Després d’això, si heu escollit anglès preneu cura de la ubicació en la que esteu, haureu d’indicar “Other” i buscar la vostra ubicació (probablement “Europe” / “Spain”).
Detecció de l'idioma
Passat aquest punt ens demanarà si volem detectar l’idioma del teclat (keyboard layout), li indiquem que sí i passem la prova que ens demana.
Finalment ens indicarà si l’idioma del teclat és “es”, en cas que no et marqui “es” torna a fer la prova perquè provablement no l’hagis fet bé. Un cop fet això ens demana el nom que li posarem a la màquina i finalment la ubicació horària.
Bé, cap problema fins ara no? Tot bastant fàcil.
Particions dels discos
Ara comença el tema de les particions, on la cosa es posa interessant. Em podria esplaiar molt i explicar-vos mil coses sobre el sistema de fitxers de linux, però confio que si esteu instal·lant una versió de servidor és perquè ja heu provat versions d’“escriptori” (desktop) així doncs no m’hi capficaré molt en explicar certes coses, si no enteneu quelcom sabeu que podeu emprar google o seguir les referències que vagi fent.
A l’hora de partir els discos podeu fer mil eleccions i totes elles poden ser vàlides, però aquí us ensenyaré a partir el disc pensant en tenir diferents grups d’usuaris per a diferents dominis. És a dir, la idea és que el nostre servidor pugui contenir diferents pàgines webs en diferents carpetes (cada grup d’usuaris té la seva pròpia carpeta) i després a cada carpeta li podrem assignar una IP diferent dins la nostra xarxa interna per, finalment, enroutar diferents dominis a cada IP (això ja de manera externa).
Així doncs, escollim particionat manual i creem la següent taula de particions:
Partició de com a mínim 5GB amb sistema de fitxers ext3 punt de muntatge / (arrel). Partició de tipus primària.
Partició de *MB per a la partició d’intercanvi (SWAP). Partició **primària (si la vostra màquina no és gaire potent és recomanable posar el doble del que tenim en RAM a la memòria SWAP, però amb les màquines d’avui dia podríeu tenir l’ordinador funcionant sense partició d’intercanvi).
La resta d’espai se l’assignarem al punt de muntatge /home amb sistema de fitxers ReiserFS.
Escullo ReiserFS per a la partició /home perquè amb el sistema de fitxers ReiserFS aprofiteu millor els vostres disc durs (no té pèrdua d’espai) i és molt efectiu en servidors web. De tota manera, donat que se suposa que això és un equip domèstic no hi hauria cap problema en posar ambdos sistemes de fitxers com a ReiserFS o com a ext3.
Al final us haurà d’haver quedat una taula de particions similar a la següent (teniu en compte que estic treballant amb una màquina virtual que només té 10GB d’espai):
Taula de particions
Seleccioneu “Finish partitioning” i començarà a instal·lar el sistema base.
Un cop acabada la instal·lació dels paquets bàsics ens demanarà informació sobre l’usuari que voldrem emprar (nom, contrassenya…) i ens preguntarà si volem crear una carpeta privada encriptada per a ocultar millor les dades. Això ho deixo al vostre criteri, encara que si només voleu el servidor com a servidor web no trobo que faci falta.
Ara passarà a configurar “apt” per començar a descarregar paquets d’internet, ens demanarà la configuració del servidor intermediari (proxy), com segurament no en tindrem el deixem en blanc i continuem. Ens pregunta què volem fer a l’hora d’actualitzar el sistema, escollim “No automatic updates” ja que sempre és millor fer-les manualment. La tercera opció, Landscape, és una eina d’administració de Canonical, no he tingut el gust de provar-la però no pinta gens malament, ara… has de pagar 150$ anuals per cada node que vulguis administrar amb Landscape.
Instal·lació d'altres paquets
Ara escollirem els paquets addicionals que vulguem instal·lar. Donat que aquest mini manual és per a instal·lar només Ubuntu server, no marcaré cap paquet. La meva intenció és ensenyar-vos a instal·lar aquests paquets des de la consola més endavant, però si necessiteu ¡JA! un servidor web, marqueu la segona opció, LAMP server (Linux Apache + MySQL + PHP, Python i/o Ruby).
Acabem la instal·lació prement continuar.
Bé, com heu pogut veure, no ha estat res que no poguéssiu haver fet vosaltres sols.
